9 del matí d'un dilluns festiu. Havíem d'anar a Planoles a visitar els pics de la Serra de Montgrony, però la previsió no és bona. Un altre dia més. Teníem 3 dies festius per gaudir de la muntanya i no hem pogut ni apropar-nos. Havíem de marxar 6 persones d'excursió. Al final en marxem 2. Bé... Coses que passen. Després de mirar moltes previsions meteorològiques a diferents mitjans i per zones diverses, sembla que a Barcelona plourà, però no massa, així doncs: ¡a Collserola anem!
Així, doncs, marxem cap a la Creu d'Olorda per les sinuoses carreteres de Collserola, amb grans vistes a Barcelona ciutat i a la costa. Aparquem i comencem el camí en baixada, en direcció a Sant Bartomeu de la Quadra.
Sant Bartomeu és una barriada de Molins de Rei, que pertanyia a l'antic nucli de Santa Creu d'Olorda. La barriada té una església, que ja estava documentada el 1143, però que com tantes altres fou destruïda el 1936. Posteriorment va reconstruir-se amb les mateixes pedres que la formaven, conservant-se alguns dels seus elements.
Des d'allà baixem a La Rierada, zona de frondosa vegetació per la que passa la Riera de Vallvidrera, punt més baix de tota la nostra ruta. Des d'allà proseguim cap a Les Escletxes, barri pertanyent a El Papiol amb una curiosa formació rocosa a les seves confluències.
De seguida ens acostem a la bonica ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. Aquesta ermita, d'estil pre-romànic i romànic, está documentada des de l'any 1060, quan estava dedicada a Santa Eulalia de Mérida. Al segle XIV va dedicar-se a Sant Pere, per finalment, al segle XVIII, dedicar-se definitivament a la Mare de Déu de la Salut. Per si algú té més curiositat, a aquest enllaç podeu trobar una imatge de la verge que la presideix i dels cants dedicats a ella, entre d'altres coses.
Arribant a l'ermita comença a ploure, tal como havíem vist a les previsions, encara que lleugerament. Ens posem els impermeables i iniciem la última ascensió al Puig de Madrona. Aquest cim, amb un vértex geodèsic i una torre de guaita, ens obsequia unes valuoses vistes de la Serra de Collserola i de la ciutat de Barcelona i poblacions properes. Quan retornem a l'ermita ja quasi no plou.
Tornem ara per un camí diferent a l'anterior, intentant no perdre gaire altura ni allargar massa el recorregut. Arribem a les cases de Can Castellví, enllaç amb la carretera. Seguim fins a Can Campmany, un restaurant de cuina tradicional catalana. Des d'aquí podríem arribar fins a la Creu d'Olorda de nou per pista de terra, però retornem per camins alternatius a aquestes pistes, inicialment indicades.
Anem per un camí molt brut, que intuïm que en temps passats estava ben marcat, pero per manca d'us i de neteja s'ha anat perdent. Al final, avançant entre branques i algún esbarzer, arribem al camí principal pel corriol perdut. Després seguim per bonics senders, entre espesa vegetació i amb una verdor primaveral intensa per a tornar directament a la Creu d'Olorda. Aquí el camí no està marcat i prenem las traces de camí que segueixen una dirección més adequada per retornar-nos al punt de partida.
Ja gairebé al punt inicial, gaudim de la Pedrera dels Ocells, un pintoresc espai natural amb atractives parets de pissarra i a on podem observar i escoltar nombroses aus.
Aquest forat va originar-se per l'explotació d'una antiga mina. A la Pedrera podem veure la sortida d'aigües que es filtren entre les pissarres i que prenen un color ocre-vermellós, indicador del contingut de sulfurs i òxids dels minerals que componen el terreny.
Finalment, seiem per recuperar forces a les taules que hi ha devant de l'església de la Santa Creu d'Olorda. Aquesta església, amb elements d'estil pre-romànic, es creu que va construir-se a principis del segle XI. També tenim un bar-restaurant i unes graelles molt pròximes a aquest punt per si volem completar la nostre excursió amb un bon àpat.
Àlbum fotogràfic de la ruta al Puig de Madrona