M'aixeco al matí i em trobo un gran núvol negre sobre el meu cap. Les previsions meteorològiques deien que al matí plouria, i que a la tarda la cosa estaria menys complicada. He quedat amb un amic que ens truquem a migdia per veure si sortim una estona a Collserola.
Ara he de marxar a recollir a uns amics a l'aeroport de Girona. Me'n hi vaig i pel camí ens cau una gran tempesta. A l'anada i en tornar també. Hi ha moments que hem d'avançar a 60 per hora al mig de l'autopista per la manca de visibilitat. Finalment arribem a Barcelona i el temps ha canviat radicalment. Ara el Sol resplandeix de valent.
Així doncs recullo al meu amic i cap a Collserola. Aparquem el cotxe a prop del metro de Canyelles. De seguida passem per devant del gran mercat de Canyelles, que pel que es veu és un dels més joves de Barcelona, construït al 1987.
Seguim fins a la gran rotonda de la Plaça Karl Marx i una mica més enllà agafem el GR que ens portaria fins a Cerdanyola. La pujada la fem per un corriol ben indicat, amb bones vistes. Al mig de la muntanya destaca l'Hospital de Sant Llàtzer, un hospital que es va construir per reemplaçar, a partir de l'any 1971 l'hospital de leprosos que s'ubicava a la masia que hi al seu devant, Can Masdeu. Pel que sembla, però, l'hospital nou mai va entrar en funcionament i Can Masdeu ara és una casa ocupada que s'obre molts diumenges per fer activitats relacionades amb ecologia, activisme i autogestió.
Continuem pujant i de seguida arribem a la font de Santa Eulàlia, d'on no hi raja massa aigua, almenys el dia que hi hem anat nosaltres.
L'itinerari és senzill, amb pujades suaus i molt aviat guanyem bones vistes de la ciutat de Barcelona. Arribem a la carretera, la creuem i seguim cap al Forat del Vent. Passat aquest punt, en poca estona ja es veu clarament el Turó de Valldaura, clarament distingible per la seva torre de guaita.
Durant gran part del trajecte gaudim de grans vistes tant a Barcelona com a la part del Vallès a l'altre costat de Collserola, a on queden Cerdanyola i Sant Cugat principalment. Agafem el corriol ben senyalitzat que ens duu en una curta pujada al Turó de Valldaura.
El Turó de Valldaura no ens ofereix unes vistes massa espectaculars, ja que hi ha arbres i arbustos impedint una bona visibilitat. Continuem doncs, en baixada, per corriols d'espesa vegetació fins al Pas del Rei, que és com una espècie de collet tancat per la vegetació.
Ara fem la pujada final al Turó de Magarola, o Turó del Maltall de la Magarola, que és el seu nom complet. Gaudim una bona estona de l'extens panorama. Per un costat veiem La Mola, Montserrat, el Montseny i el Vallès.
Per l'altra banda Barcelona, els seus barris i la seva costa.
Ara tornem al Pas del Rei i baixem per camins directament al Velòdrom d'Horta, passant pel costat del Castell Fortí, que és una petita fortificació que data de les guerres carlines (per a més informació). Passem també per l'entrada del Parc del Laberint, que recomano a qui no hi hagi estat mai que almenys hi faci una visita. Segurament no en sortireu encisats, però almenys a mí em sembla una atracció curiosa de la ciutat de Barcelona i un lloc on els nens poden gaudir d'entrar a una laberint de veritat.
Ara ens queda la part més pesada, un cop arribats de nou a l'asfalt, retornar a on tenim el cotxe. Finalment no ens plou gens ni mica durant tota l'excursió.
Al tornar a casa em trobo amb una imatge que no passa amb gaire freqüència, i és que la riera del costat de casa meva, que es diu Riera Seca perque gairebé mai hi baixa aigua, baixa ben plena. Una visió ben il·lustrativa dels efectes dels "capricis" de la natura. Us en deixo un video.