Supongo que en condiciones normales no me hubiera planteado hacer este itinerario. Los lugares por los que discurre no suponían ninguna novedad, pues todos me eran conocidos. O eso pensaba yo. Para empezar, el puente que servía para cruzar el Besòs desde La Llagosta ha sido tristemente eliminado y los que queramos disfrutar de la Serralada de Marina desde aquí tenemos que buscar alternativas que alargan cualquier recorrido.

El sábado 7 de diciembre estaba de excursión con un amigo. Habíamos subido al Sobrepuny desde la Nou de Berguedà. Gran excursión, un tiempo inmejorable, preciosos bosques... A la vuelta cogemos el GR 241 para bajar de nuevo a la Nou de Berguedà y en un tramo boscoso entre el desvío pasado el Coll de la Plana y Les Agudes nos encontramos con la senda cubierta por ramas, y en ocasiones árboles enteros, cortados y abandonados de mala manera cubriendo el camino a seguir. Os dejo las fotos para que juzguéis vosotros mismos:

Podéis ver las marcas del GR y cómo el suelo está completamente cubierto en muchos tramos.

Si veis el artículo completo hay 8 fotos más de destrozos similares.

Aquest estiu vaig gaudir d'uns grans dies a la Cerdanya amb un grupet d'amics, a la 1ª Xirucada. Entre les activitats previstes hi havia una ascensió al Puigpedrós i anar als Estanys de la Pera, i si els companys responien pujar al Monturull, que tenia a la llista de pendents. A la foto annexa ens podeu veure al cim del Puigpedrós. També, com a "centcimero" que sóc, em cridava l'atenció pujar al Pla de Llet com a complement. Finalment vam ascendir al Puigpedrós i als Estanys de la Pera, i el Monturull i el Pla de Llet van quedar per fer. Un més després d'aquells dies cercava una activitat amb un cert impacte perque volia presentar-la al "V Concurs de Ressenyes de la SEFM" (Secció Excursionista Foment Martinenc). Mirant el mapa i cercant informació a Internet vaig veure que anar des de Martinet fins al Pla de Llet i després enllaçar el Monturull per unes senzilles i poc concorregudes carenes podia ser una activitat força novedosa que m'ajudés a conèixer millor aquells paratges i propossar quelcom innovador. I perquè no, continuar per carenes fins a la Tossa Plana de Lles, a l'estil de l'Olla de Núria. Ja tenia la idea: "L'Olla de Martinet". Ara faltava trobar el dia adequat per fer-la i decidir-ne l'opció logística que escollia: format travessa amb més pes a la motxilla però amb més calma, o format non-stop per a anar més lleuger de pes i fer-ho tot en una jornada. Finalment em decanto per l'opció non-stop, ja que ara fa temps que he perdut el costum d'arrossegar massa pes.